Eradicar lo sens-abrisme : « Zèro persona al carrièr »

Dormir defòra es pas una fatalitat : es un fracàs collectiu. De familhas, de femnas solas, de joines, de personas malaudes passan de solucion precària en solucion precària, o restan al carrièr.

Dispositius :

• Estrategia municipala Logament en primièr : accès rapid a un logament estable + acompanhament.
• Equips « anar-vèrs » renforçats (social + santat + mediacion), presença regulara e coordinacion.
• Desvolopament de solucion pèrenas : intermediacion locativa, pensions de familha, residéncias socials, bails segurits.
• Prevencion de las rupturas (impagats, expulsions, sortidas de l'ASE, ospitalizacions, violéncias).

Garantias : prioritat absoluda als mai vulnerables ; sortidas durablas del carrièr, pas de rotacions d'urgéncia ; dignitat, seguretat, eficacitat.

Plan d'urgéncia : « Zèro enfant al carrièr »

Quand l'abergament debòrda, son en primièr las familhas que patisson : nuèits defòra, instabilitat, enfants desescolarizats.

Dispositius :

• Cellula municipala d'urgéncia logament (coordinacion associacions / CCAS / balhaires).
• Mesa a l'abric immediata e digna quand es necessari, amb solucion adaptadas a las familhas.
• Parcors « mesa a l'abric → stabilizacion → logament » : pas de remesa al carrièr.

Stop al logament tròp car : encadrament dels loguers + observatòri local

Los loguers exploson, los revenuts non seguisson pas : renuncian, s'alongan, s'endeutan.

Dispositius :

• Metre en plaça l'encadrament dels loguers (aquí ont es possible) e un observatòri local dels loguers reals.
• Acompanhament dels locataris : informacion, mediacion, recors.

Meblats turistics : protegir l'abitacion permanenta

Quand dels logaments basculan en locacion turistica, l'ofèrta per viure a l'annada diminua e los prètz montan.

Dispositius :

• Règlas estritas, enregistrament, contraròtles e sancions efèctivas en cas de frau.
• Limitacion de la transformacion de logaments en meblats turistics aquí ont l'abitacion permanenta es jos tension.

Renovacion energetica : prioritat a las passòrias e a las copropietats en dificultat

Las passòrias energeticas ruïnan los menajas e renden lo logament invivable l'estiu.

Dispositius :

• Creacion d'un pòl « Renovacion termica » al sen de la regia publica de l'energia : diagnostic, ajudas, dossièrs, acompanhament de cap en cap.
• Prioritat als menajas modestos e copropietats fragilas.
• Travaux anti-surchauffe : proteccions solairas, ventilacion, ombratge.
• Objectiu : 10 000 dossièrs a tractar per an.

Permés de logar + lucha contra l'abitacion indigna

Insalubritat, logaments perilloses, surloguers : un escandal social e sanitari.

Dispositius :

• Permés de logar dins los sectors concernits.
• Contraròtles renforçats, procedura rapida, astresenhas e sancions.
• Acompanhament e relogament dels menajas quand es necessari.

Produire del logament vertadièrament asequible : social, fòrt social, accession sociala

Construisèm, mas tròp sovent pas per aquelas e aqueles que viuen e trabalhan aicí.

Dispositius :

• Prioritat al logament social e fòrt social dins la programacion.
• Mobilizar lo foncièr public e d'aisinas anti-speculacion per l'accession sociala (ex : dissociacion foncièr/bastit).
• Transformar quand es pertinent (buroàus → logaments), mai que d'estalar.

Parcors ciutadan de la jovença

Un parcors ciutadan continu de l'adolescéncia fins a l'entrada dins la vida adulta, metent l'accent sus los dreches e la participacion civica.

Centres de leisir e d'activitats pels 11–17 ans

Los equipaments existents cobrisson pas plan los collegians e liceans. Cal de espais dedicats amb de programas adaptats.

Dispositius :

• Edat 11–14 : activitats educativas e de leisir.
• Edat 15–17 : programas a temas causits pels joines eles-meteis (viatges, musica, sport, projèctes…).
• Centres de leisir dobèrts a las adolescents, pus particularament l'estiu.

Emplec e experiéncia professionala

• Banca municipala de stages pels escolans de 3a e 2nda : reduire las inegalitats ligadas al ret familial.
• Agéncia d'alternança en partenariat amb los actors de l'emplec local.
• Servici civic pels 15–17 ans : missions de solidaritat e d'engajament ambientala.
• BAFA gratuit amb placement municipal a la cle.
• Emplecs sasonièrs al sen dels servicis municipals, accessibles e formators.

Acuelh periscolari ample

• Oraris estanduts de 7h a 19h per las estructuras de guarda periescolaras.
• Repas de la cantina gratuits.

Institucions participativas lisiblas

Rendre la decision publica comprensibla, accessibla e controlabla.

Dispositius :

• Parlaments de quartièr (elegits).
• Referèndums locals (consultatius / decisionals segon los seuils).
• Comitat de seguiment independent.
• Peticion ciutadana per inscriure un punt a l'orde del jorn del Conselh municipal (seuil a debatre, ex. 1 500 signaturas).

Garantias : publicitat de las sessions, comptes-renduts lisiblas, responsos motivats de la Vila, calendièr de mesa en òbra.

Plataforma numerica de democracia continua

Facilitar l'« anar-tornar » ciutadans ↔ Vila ↔ parlaments de quartièr.

Dispositius :

• Cambiaments dirèctes amb elegits, servicis e parlaments de quartièr.
• Numèro de seguiment per cada demanda ; estatut d'avançament en temps reial.
• Consultacions e vòts en linha.

Garantias : accessibilitat (lengage clar, mòde faibla connexion, mediacion en liocs fisics), open data, arxivament public.

Poder als quartièrs

Raprochir la decision dels bassins de vida, donar una vera legitimitat a las instàncias de quartièrs.

Dispositius :

• Concertacion per passar de 8 a 22–23 quartièrs lisiblas.
• Budgets participatius a la nauteur dels besonhs de cada quartièr.
• Observatòri ciutadan de l'accion locala.

Garantias : règlas anti-captacion, paritat / diversitat, bilan annal « çò qu'a estat fait / ajustaments ».

De liocs per far viure la democracia locala

Disposar dins cada quartièr d'un lioc identificat per se reünir, s'informar e participar.

Apòi sus de liocs existents o maisons de la ciutadania, oraris lisiblas, afichatge dels projèctes en cors e torns regulars als abitants.

Convencions ciutadanas tematicas

Decidir en coneissença sus de subjèctes estructurants.

Dispositius :

• 50 % volontaris / 50 % tirage al sort.
• 1 tema = 1 convencion.
• Restitucion, debat e presa de decision en Conselh municipal o per referendum local.

Garantias : expertisa contradictòria e vulgarizada, publicacion de las anàlisis, engajaments datatats.

Co-construccion exigenta

Del diagnostic partejat a la decision validada per la populacion.

Dispositius :

• Parlaments de quartièr (elegits) + assemblaas ciutadanas.
• Referèndums davant Conselh municipal.

Garantias : transparéncia de las costadas / impacts / alternativas, evaluacion partejada a posteriori.

Zèro artificializacion neta : stop al betonatge, prioritat a la vila ja aquí

La vila s'estoufa : surchauffe, escoament, perduda de natura. Continuar a artificializar agrava tot.

Dispositius :

• Objectiu clar : zèro artificializacion neta sul mandat.
• Prioritat a la renovacion, la transformacion e la reabilitacion (frichás, dents creuças, buroàus vacants) mai que l'estalar.
• Stop als projèctes que destrusson de sòls vivents e agravon l'ilhòt de calor.

Garantias : mens de beton, mai de sobrietat foncièra ; una vila mai resilient davant las caniculas e las pluèjas extremas.

Trama vèrda e blava : religar parcs, jardins, cors d'aiga, garrigas

La natura es fragmentada : lo vivant recula, la biodiversitat s'esfondra, la vila perd sas respiracions.

Dispositius :

• Construire una trama vèrda e blava continua : corredors ecologics, alinhament d'arbres, renaturacion de las ribas.
• Protegir los « petits » espais de natura del cotidian : plaças, jardins, frichás a nauta valor ecologica.
• Sosterir jardins partejats e vegetalizacion (sòls vivents en primièr).

Garantias : mai de biodiversitat, mai de frescor, mai de ben-estar ; una vila mai viventa e mai respirabla.

Democracia urbanistica : decidir amb los abitants, pas contra eles

De projèctes arrivon « tot faits », la mefisança monta, e la vila se fractura.

Dispositius :

• Concertacions utiulas : consèlhs de quartièr outillats, atalièrs publics, restitucions claras, calendièr public.
• Transparéncia : objectius, impacts, alternativas, engajaments, seguiment.
• Drech d'alèrta ciudadan sus los projèctes que menaçan la santat, lo climat o lo cadre de vida.

Plan « Montpelhièr vila fresca » : arbres, ombra, desimpermeabilizacion

Las caniculas devenon la norma : quartièrs minerals, pauc d'ombra, sòls impermeables, nuèits invivablas.

Dispositius :

• Plan canopèa : plantar massissament aquí ont manqua (carrièras, plaças, parkings, abòrds d'escòlas).
• Desimpermeabilizar : levar del bitume, tornar metre del sòl vivente, noues, sòls infiltrants.
• Multiplicar l'ombra e los ilhòts de frescor (ombratge, punts d'aiga, materians mens chaufants).

Garantias : mens de surchauffe, mai de confort dins l'espaci public ; mens d'escoament, mai d'infiltracion.

Règlas urbanisticas anti-speculacion : construire mens mas melhor

Tròp sovent, l'urbanisme subís la logica dels promotors : volums, densitats, prètz, sens respècte dels quartièrs, dels abitants e del climat.

Dispositius :

• Concertacion obligatòria en amont : dempuèi las primièras esquisses, amb los riverans, los abitants e las associacions directament concernidas.
• Una charta exigenta : qualitat arquitecturala, confort d'estiu, plena tèrra, espais vèrds, gestion de l'aiga, estacionnament velo, mixitat sociala.
• Aisinas de la collectivitat : preempcion, mestrisa foncièra, condicions estritas sul foncièr public.

Renaturar las còrts d'escòlas e lors abòrds

De còrts surchauffadas e minerals : risc sanitari, inegalitats, inconfort al cotidian.

Dispositius :

• Còrts d'escòlas transformadas : arbres, sòls permeables, ombra, punts d'aiga, jòcs mai naturals.
• Abòrds d'escòlas apasats : trotoirs continuus, travèssas segurisadas, espaci public mai « respirante ».

Vila e metropòla policentricas e malhadas

Quand tot es concentrat al meteis endroit, se dependís de la voitura, se perd de temps, e las inegalitats entre quartièrs se creuson.

Dispositius :

• Un modèl clar : policentrisme malhat a l'escala vila + metropòla (mantuns centralitats, reliadas entre elas).
• Renforçar las centralitats de quartièrs : santat, escòlas, sport, cultura, alimentacion, demarches del cotidian.
• Malhar las centralitats entre elas : liasons rapidas e lisiblas, pas solament « tot vèrs lo centre ».
• Recualificar los grands axes en bulevards urbans : apasats, ombrajats, segurs.

Un servici public municipal de salut : de centres de salut de proximitat dins los quartièrs

Miilièrs de personas renoncian a las curas : manca de metges, delaias, cost, abséncia de seguiment. Las inegalitats territorialas se creuson.

Dispositius :

• Crear / renforçar de centres de salut municipals (medicina generala, infirmièrs, sages-femnas segon los besonhs, prevencion) amb tèrç pagant e tarifs sens depassaments.
• Prioritat als quartièrs jos-dotats e als publics que renoncian lo mai.
• Amplituds orarias adaptadas (vèspre / dissabte quand es pertinent) + coordinacion amb l'ospitau e la medicina de vila.

Prevenir mai que reparar : plan municipal de prevencion

Arrivam tròp tard : diabèta, ipertension, salut bucco-dentaria, depistages. La prevencion manqua, especial aquí ont la vida es mai dura.

Dispositius :

• Campagnas de depistage e de prevencion « defòra los murs » : mercats, quartièrs, eveniments, liocs de vida.
• Parcors de prevencion dins los centres municipals : depistages, vaccinacion, salut bucco-dentaria, addicions (orientacion), nutricion, salut sexuala.
• Anar-vèrs : repèratge e seguiment de las personas sens metge traitant.

Salut mentala : una prioritat municipala, pus particularament pels joines

Ansieutat, depression, isolament : los delaias exploson, las familhas son demunidas, los joines decronhan.

Dispositius :

• Punts d'acuelh e d'escota de proximitat (joines, parents, estudiants), amb orientacion rapida.
• Renforçar l'accès a de consultacions (psicologues / infirmièrs psi en liam amb las estructuras existentas).
• Accions anti-isolament : liocs ressorsas, prevencion en milieu escolari e associatiu.

Sosterir Human Santat e perennizar aquelas estructuras

De centres de salut coma Human Santat respondon a un besonh vital mas lor modèl es fragilizat per de financaments precaris.

Dispositius :

• Sosterir Human Santat e inscriure durablament lo financament d'aqueles centres dins la LFSS.
• Construire una aliança municipala : apòi administratiu, convencions, trabalh en ret (CCAS, prevencion, salut mentala, accès als dreches).
• Desvolopar aquest tipe d'estructuras dins la vila : centres pluridisciplinaris, mediacion, prevencion « anar-vèrs ».

Luchar contra las addicions : reduccion dels risques + bus de salut

Las addicions (drogues, alcol, medicaments) son un enjòc major de salut publica. La responsa pòt pas èsser solament repressiva : cal guarir, protegir, acompanhar.

Dispositius :

• Un bus de curas e de reduccion dels risques : dispositiu mobil anant al contàcte amb de profissionals (salut + social) per prevenir los risques, repèrar e orientar vèrs las curas, acompanhar vèrs de parcors de sortida de dependéncia.
• Trabalh en ret amb l'ospitau, las estructuras d'adictologia, las associacions, lo CCAS.

Accès als dreches e a las curas : guichet unic + mediacion salut

Mème quand l'ofèrta existís, bèn se perdon : dreches mal compreses, demarches, isolament, lengua, rupturas de parcors.

Dispositius :

• Un guichet municipal « dreches & salut » (CCAS / associacions / CPAM / ARS) : obertura de dreches, rendèz-vous, orientacion.
• Mediacion salut : acompanhament de las personas en granda precaritat, dels seniors isolats, dels joines sens seguiment.
• Interpretariat quand necessari, per que la salut dependa pas de la mestresa del francés.

Salut ambientala : aire, calor, bruech, logaments

Pollucion de l'aire, caniculas, bruech, logaments indignes : la salut se jòga tanben dins l'urbanisme, l'abitacion e l'espaci public.

Dispositius :

• Un plan salut-ambient : proteccion de las escòlas e crecas, lucha contra los ilhòts de calor, reduccion del bruech, seguiment de las expausicions.
• Liam dirècte amb lo logament : repèratge umiditat / mosissuras / insalubritat, acompanhament e intervencions.
• Dispositiu « canicula » renforçat : repèratge de las personas fragilas, liocs frescors accessibles, visitas e apèls.

Salut de las femnas : accès reial a las curas e a la prevencion

Retards de diagnostic, manca de seguiment, inegalitats d'accès (ginecòleg, depistages), precaritat menstruala, violéncias.

Dispositius :

• Parcors dedicats : prevencion, depistages, acompanhament dins los centres municipals.
• Lucha contra la precaritat menstruala : accès gratuit dins los liocs municipals.
• Orientacion renforçada e confidenciala per las victimas de violéncias, amb acompanhament.

Non a l'incineirador de deches plastics a Montpelhièr !

Un incineirador de deches plastics poiriá veire lo jorn dins lo quartièr de Croix d'Argent, prevesent de cremar entre 30 000 e 45 000 tonas de plastics per an. Seriá una premièra en França — e una bomba sanitaria.

Cremar del plastic, es alliberar dins l'aire de substàncias toxicas que respirarem cada jorn : furans, dioxinas, metals pesants (arsenic, mercuri, plomb), polluants etèrns PFAS. Los abitants dins un rai de dos quilomètres seràn directament expausats.

Posicion : abandon immediat d'aqueste projècte e mesa en plaça d'un plan local ambiciós de reduccion e de valorisacion dels deches, fondat sus la reduccion, lo tri, lo reutilizament e l'economia circulara.

Una cultura vertadièrament accessibla

La cultura deu pas èsser un privilègi. Aquò implica de politicas tarifàrias ambiciosas, d'equipaments de proximitat e una programacion que reflectís la diversitat de la vila.

Mediateques : gratuitat reala, pas de tartufariá

La gratuitat d'accès a las mediateques es una bona mesura. Va dins lo sens de l'egalitat. Mas una vera politica culturala se limita pas a suprimir de frais d'inscripcion : cal tanben de oraris adaptats, de colleccions renovadas, d'animators en nombre sufisent, e una presença dins tots los quartièrs.

Cultura de proximitat e sostèn als artistas locals

• Sostèn als liocs culturalas de proximitat (associacions, salas de spectacle, atalièrs d'artistas).
• Programacion que valoriza los artistas montpelhièrains e las culturas del monde presentes dins la vila.
• Espais de creacion accessibles dins tots los quartièrs.

4 bulevards : circulacion « en petals » + reubertura de l'avenguda Albert Dubout

Lo trafic de transit atravèssa de quartièrs entièrs : bruech, pollucion, dangièr, carrièras « coupadas » e invivablas.

Dispositius :

• Dobrir l'avenguda Albert Dubout e reorgnanizar la circulacion « en petals » : desservida locala òc, transit de atravèssa non.
• Apasar las velocitats, segurisar las travèssas, tornar donar de l'espaci als pietons e als velos.

Garantias : mens de voituras de transit dins los quartièrs riverans ; mens de bruech e de pollucion, mai de seguretat e de qualitat de vida.

Una ret velo vertadièrament segurisada + estacionnaments segurs + ajuda al velo pels -25 ans

D'amenajaments en morcèls e de carrefors perilloses : lo velo resta reservat als mai experimentats.

Dispositius :

• Construire una ret ciclabla continua, lisibla, protegida (pas de tronçons isolats).
• Segurisar los « punts nèurs » e generalizar los estacionnaments velos segurisats (gàras, campus, equipaments, comèrcis).
• Metre en plaça un prèst / una ajuda al velo pels mens de 25 ans.

Garantias : mens d'accidents, mai de viatges del cotidian en velo (i compres enfants e seniors) ; lo velo ven una opcion reala.

Transportes en comun : la gratuitat es pas sufisenta → mai d'ofèrta, mai de malhatge

Sens frequéncia, regularitat e amplitud, se guarda la voitura per contrauta.

Dispositius :

• Aumentar l'ofèrta : mai de ramas e de bus, mai de conductors, mai de frequéncia.
• Estendre l'amplitud (vèspre / nuèch) e melhorar la fiabilitat (temps d'espèra, correspondéncias).
• Crear un malhatge « quartièrs ↔ emplecs ↔ universitats ↔ gàras », pas solament periferia → centre.

Garantias : mens d'espèra, mai de viatges possibles sens voitura ; una mobilitat utila al cotidian per aquelas e aqueles que trabalhan matin caud / vèspre tard.

A las entradas de vila : parkings-relais multimodals, segurs e gratuits

Sens alternativa simpla a l'entrada de la vila, se subís los embossaments e se saturan los quartièrs densos.

Dispositius :

• Crear de parkings-relais multimodals (voitura → tram / bus / velo), segurs e gratuits.
• Organizar de parcors lisiblas : se laissa la voitura e se continua aisidament.

Garantias : mens de voituras al centre e dins los quartièrs densos ; del temps ganhat, de la pollucion en mens.

Carrièras a las escòlas + plan pieton/PMR

Entorn de las escòlas, la pression automobila met los enfants en dangièr. Dins bèn de quartièrs, caminar es dificil (trotoirs estreits, discontinuus, obstacles).

Dispositius :

• Desplejar de carrièras a las escòlas : circulacion limitada a las oras clavèls, segurisacion de las travèssas, espaci pieton larguissit.
• Plan pieton/PMR : trotoirs continuus, abaissiats, travèssas protegidas, bancs, ombratge.

Garantias : mai d'enfants a pè/en velo, mens d'estrès, mai de seguretat ; una vila mai accessible pels seniors e las personas a mobilitat reducha.

L'ordonnança vèrda : un panièr bio gratuit per setmana per las femnas ençaradas

Pendent la gravidesa, las femnas ençaradas e lor enfant a nàisser son encara tròp expausats als pertorbadors endocrinièrs presents dins l'alimentacion, los embalatges, l'aire interiora.

Dispositius :

• Cada femna ençarada poirà rebre un panièr/setmana gratuit de legumas bio e locals, sens condicion de revenuts, sus ordonnança o amb un certificat de gravidesa.

Garantias : mens d'exposicion als pertorbadors endocrinièrs ; alimentacion sana, locala e non transformada ; proteccion de las femnas ençaradas e de lors bebèus.

De boticas municipalas a prètz coutant

Bèn de familhas n'an pas los mejans de comprar de produchs de qualitat. Resultat : malabouffe, renunciaments, inegalitats.

Dispositius :

• Creacion d'una centrala d'achat municipala + 10 boticas « venda sens marge », repartidas dins diferenths quartièrs.
• Produchs locals, regionaus e bio, achetats directament chas l'agricultor, venduts al prètz coutant.
• Tarifa social pels fuelhs modestos.

Perqué : rendre lo bon accessible, sosterir los productors, alleujar lo budget alimentari, encouragir los circuits curts.

Sosterir los circuits curts e l'ESS

Dispositius :

• Sostèn a las cassas alimentàrias, AMAP, botiguins de productors, mercats de proximitat, conservariàs e atalièrs ESS.
• Renforçament del circuit de distribucion de la Cassa Alimentàira Comunala.

Ofici Agricòla Metropolitana + cantinas 100 % bio/local

Uèi solament 30 % de bio/local dins las cantinas.

Objectiu : tendre vèrs 100 % de produchs bio e/o locals dins las cantinas escolàrias.

Perqué : preservar la santat dels enfants, desvolopar los circuits curts, sosterir una agricultura durabla.

Fin del plastic dins las cantinas

La lei EGAlim interdís lo plastic dempuèi 2025 — mas es encara utilizat a Montpelhièr. La calor + lo plastic = micropartidas dins los aliments, risques cancer, diabèta, maladias cardiacas.

Dispositius :

• Remplaçament total per d'inox (o de ceramica) : durable, segur, confòrme a la lei.

Educacion al gost dempuèi lo periscolari

Los enfants son expausats a la junk food dempuèi lo mai joinevent aage.

Dispositius :

• Atalièrs descobèrta sensoriala, sasonalitat, equilibre alimentari.
• Defis « sens soda ».

Jornada sens soda

Sensibilizar als dangers del sucre, mobilizar las escòlas, lo periscolari, los quartièrs e las associacions.

Alternativas proposadas : aaigüas aromatizadas, juses frescs, infusions, aiga del robinet.

Policia municipala de proximitat 24h/24 e 7j/7

Aumentacion del nombre de policièrs municipals e de mediators de proximitat (objectiu : 4 agents per 1 000 abitants).

Presença dins los quartièrs, agents coneguts dels abitants, apròchi per la desescalada e la mediacion.

Reprene l'espaci public : acompanhar sens exclusir

Davant de las situacion de trouble de l'espaci public (coma a la plaça del Paire-Bonnet a Figuerolas), la responsa deu èsser a la còp ferma e umana : presença regulara, acompanhament de las personas en situacion de precaritat, mediacion de tèrren.

L'objectiu es pas de barrar l'espaci public, mas de lo rendre vivable per totes.

Prevencion : s'atacar a las causas

La tranquillitat publica passa per la prevencion sociala : investir dins la jovença, luchar contra lo decronhatge escolari, sosterir las estructuras que acompanhan las personas fragilas.

Una vila que pren cura de sos abitants los mai vulnerables es una vila mai segura per totes.