Presentat coma un « pacte de rompedura », aqueste document alinha dotze mesuras supausadas marcar un revirament ecologic e social per la vila. A la lectura, una question centrala s’impausa : rompedura amb qué, e per quins mejans ?

Car se d'unas proposicions respondon a d'urgéncias ben realas, fòrça demòran formuladas al nivèl de l’intencion, sens precisar ni los objectius operacionals, ni los mejans mobilizats, ni los arbitratges assumits. Or, en politica publica, l’essencial es pas çò que s’afirma, mas çò que se rend possible.

De mesuras consensualas… mas pauc engatjantas

« Zèro artificializacion neta » : un engatjament real… mas amb quins mejans ?

L’engatjament de « zèro artificializacion neta » (ZAN) repren un objectiu ja inscrich dins la lei e al qual las collectivitats seràn de tot biais constrenchas. Lo pacte cita dos amainatjaments precises — Malbosc e la Ciutat Bergièra — coma simbòls de preservar.

Dins lo cas de Montpelhièr, de projèctes coma Malbosc o la Ciutat Bergièra mòstran los limits d'aqueste tipe d’engatjament quand es pas acompanhat d’aisinas juridicas precisas. Per exemple, evocar la volontat de « salvar la Ciutat Bergièra » sens mencionar de classament patrimonial, de drech de preempcion, de modificacion del PLU o d’anullacion de permés de construire relèva mai de l’intencion que de l’acte politic.

Un engatjament credible sul ZAN supausariá al contrari :

• l’identificacion clara dels projèctes abandonats o reorientats,
• de decisions immediatas de proteccion foncièra,
• e una estrategia assumida de renaturacion tre lo mandat municipal, sens esperar 2050.

Or, sens palfèr juridic clar, una tala promessa protegís pas res fàcia a las logicas foncièras e als projèctes ja engatjats. Assumir realament lo ZAN localament supausa non solament de nommar de sites de preservar, mas sustot de dire cossí se protegiscan e contra quins interèsses.

En l’estat, l’engatjament relèva mai del senhal politic que d’una estrategia d’urbanisme contraenhanta.

Parlaments de quartièrs : democracia o consultacion ?

La creacion de « parlaments de quartièrs elegits pels abitants » es sedusenta, mas res indica :

• se dispausaràn d’un poder decisional,
• d’un budget,
• o d’un drech de veto sus d'unes projèctes.

Sens clarificacion, lo risc es grand de reproduire de dispositius de concertacion sens real poder, ont la participacion servís mai a legitimar de decisions ja presas qu'a las construire.

Arrèst del projècte d’incinerator CSR : una promessa sens estrategia

L’arrèst del projècte d’incinerator a plastics (CSR) es popular. Mas depend en granda partida de decisions metropolitanas e contractualas. Sens expausar :

• las consequéncias financièras,
• las alternativas crediblas de tractament dels degalhs,
• ni la trajectòria de reduccion a la font,

la promessa demòra politica mas non operacionala.

Ostals de santat : una ambicion que supausa una causida fòrta

Concernent los ostals de santat dins los quartièrs, se pòt rasonablament supausar que l’intencion es la creacion de centres de santat publics municipals. Es una orientacion politicament fòrta — e pertinenta — mas implica de respondre a mantuna question majora :

• Quin estatut pels sonhants (salariats municipals, centre de santat) ?
• Quin modèl economic perenne ?
• Quina articulacion amb l’ARS e las politicas nacionalas de santat ?
• Cossí respondre a la penuria de mètges autrament que per l’afichatge ?

Sens aquestes elements, la promessa relèva mai d’un objectiu desirable que d’un engatjament mestrejat. Or, en matèria de santat, anonciar sens garantir pòt noirir de falsas esperanças.

Policia municipala : de mejans per qué far ?

L’augmentacion anonciada de +100 agents de policia municipala e de mediacion pausa una question simpla mas essenciala : dins quina tòca ?

Augmentar d'efectius es pas una politica en se. Es un mejan, que a de sens que se servís un objectiu clarament formulat :

• prevention ?
• preséncia de proximitat non coercitiva ?
• responsa a quins tipes de trebols ?
• articulacion amb la mediacion, lo social, la prevencion especializada ?

Sens clarificacion, l’anóncia relèva d’una logica quantitativa que pòt tot tanplan alimentar una politica securitària classica qu’una reala policia de proximitat. L’ambigüitat es aicí totala — e doncas problematica.

De mesuras socialas e ecologicas sovent simbolicas

Epicariás municipalas, ordenança verda, cantinas gratuitas, ret ciclable : aitant de proposicions que van dins lo « bon sens », mas dont l’impacte real dependrà :

• de lor amplor,
• de lor finançament,
• de lor inscripcion dins una estrategia globala.

Sens chifratge, sens calendièr, sens arbitratge assumit, riscan de demorar de veirinas politicas puslèu que de palfèrs de transformacion.

Una rompedura sustot semantica

Aqueste pacte balha lo sentiment d’un programa que cèrca a acampar sens devesir, a sedusir sens trencar. Or, tota politica de rompedura supausa :

• de prioritats claras,
• de renonciaments assumits,
• de conflictes dobèrts amb l’existant.

Aicí, la rompedura es sustot dins los mots. Los mejans, las contrenchas e las causidas estructurantas demòran largament fòra camp.

La question es donc pas de saber se aquelas mesuras son desirables — fòrça o son — mas se son realament engatjantas.