Révolution Permanente (RP) es una organizacion politica que se reclama del trotskisme, valent a dire d’un corrent marxista eissit de las analisis de Leon Trotsky. Lo movement se definís coma anticapitalista, internacionalista e revolucionari, amb una estrategia centrada sus l’auto-organizacion de las trabalhairas e trabalhadors, del jovent e de las classas popularas.

Révolution Permanente se constituiguèt en França en 2022, en seguida d’una scission intèrna al Novèl Partit Anticapitalista (NPA). Dempuei, lo movement agís de manièra independenta sol terren politic, sindical, estudiant e feminista, e desvolopa las siás pròprias campanhas e candidaturas electoralas.

Per las eleccions municipalas de 2026 a Montpelhièr, Révolution Permanente presenta una lista menada per Max Muller. S’agís de la primièra participacion del movement a una eleccion municipala dins la vila.

Posicionament per las municipalas de Montpelhièr

Per las eleccions municipalas de 2026 a Montpelhièr, Révolution Permanente presenta sa lista coma una intervencion politica locala inscricha dins una estrategia mai larga, ligant l’escala municipala a las luchas socialas nacionalas e internacionalas.

Una candidatura eissida das luchas localas

Révolution Permanente met en avant un enrasigament dins las mobilizacions socialas localas : movements socials, luchas sindicalas, mobilizacions estudiantas, feministas e antiracistas. La candidatura municipala es presented coma lo perlongament institucional d'aquests engatjaments, e non pas coma una rompedura amb eles.

Lo movement afirma voler far de la campanha municipala un espaci per :

• far visibles de conflictes socials existents dins la vila (lotjament, precaritat, condicions de trabalh, accès als servicis publics) ;
• donar una expression politica a de revendicacions portadas per de collectius, de salariats, d'abitants e d'estudiants ;
• contestar las politicas municipalas jutjadas favorablas als interèsses economics privats al detriment dels besonhs socials.

Independéncia politica e refús de las alianças de gestion

Révolution Permanente revendica una lista independenta, sens aliança electorala amb de partits avent exercit o exerçant de responsabilitats de gestion municipala o governamentala.

Aquesta orientacion s’apièja sus l’idèa que la municipalitat es un lòc de conflicte politic, e non pas unicament un espaci de gestion tecnica. RP defend aital una utilizacion de las institucions municipalas coma un palfèr per sosténer las luchas socialas, puslèu que coma un objectiu de poder en se.

Aisses programatics generalament meses en avant

Sens programa municipal definitivament arrestat a aqueste stadi, Révolution Permanente met regularament en avant mantun aisses structurants dins sas intervencions publicas :

• Lotjament : critica de la speculacion immobiliària, defensa del drech al lotjament, requisicion dels lotjaments vacants e oposicion a las expulsions ;
• Trabalh e servicis publics : sosten a las luchas dels agents municipals, defensa dels servicis publics locals e melhorament das condicions de trabalh ;
• Democracia locala : mesa en avant de formas d’auto‑organizacion, d’assembladas localas e de contraròtle ciutadan sus las decisions municipalas ;
• Antiracisme e egalitat : lucha contra las discriminacions, sosten a las personas sens‑papièrs e defensa de l’egalitat dels dreches ;
• Ecologia sociala : apròchi ligant enjòcs ecologics e justícia sociala, amb una critica de las politicas environamentalas jutjadas incompatiblas amb los besonhs populars.

Aquests aisses son presentats coma indissociables d’un rapòrt de fòrça social, e non pas coma de simplas mesuras tecnicas.

Una vision critica del ròtle de la municipalitat

Révolution Permanente considèra que la comuna pòt pas, a ela sola, transformar en prigondor los rapòrts socials. La candidatura es doncas pensada coma :

• una aisina per sosténer e amplificar las mobilizacions existentas ;
• un mejan de portar de revendicacions radicalas dins l’espaci public local ;
• un punt de pièja per renforçar l’auto‑organizacion populara a l’escala de la vila.

Lo movement insistís aital sul fach que lo cambiament social passa d’en primièr per l’accion collectiva, la mobilizacion e l’organizacion de las classas popularas, la municipalitat essent pas qu’un dels terrens possibles d'aquesta confrontacion politica.