Montpelhièr de cara a la financiarizacion de l’imobiliari
A Montpelhièr, coma dins de nombrosas grandas vilas francesas, una contradiccion sauta als uèlhs :
de burèus contunhan de sortir de tèrra mentre que lo lotjament manca crusèlament.
Darrièr aquesta aparenta incoeréncia s'amaga una transformacion prigonda de la vila : lo passatge del lotjament coma drech fondamental a l’abitat al lotjament coma actiu financièr.
Comprene aquesta dinamica es essencial per sasir çò que se jòga realament a las eleccions municipalas de 2026.
Una metropòli atractiva… pels capitals
Montpelhièr es regularament presentada coma una vila « dinamica », « atractiva », « en creissença ». Aquesta atractivitat se tradusís notadament per una activitat sostenguda del mercat dels burèus.
En 2024, mai de 115 000 m² de burèus foguèron comercializats sus la metropòli, plaçant Montpelhièr demest los mercats terciaris regionals los mai actius (BNP Paribas Real Estate). De quartièrs coma Cambacérès, a l'entorn de la gara Sud de France, concentran de projèctes emblematics mesclant burèus, comèrcis e servicis (La Tribune).
Aquesta produccion es pas unicament dictada per de besonhs locals en emplecs. Respond tanben a una logica plan coneguda :
l’imobiliari terciari es un produit financièr atractiu, crompat, vendut o logat per sa rentabilitat.
En parallèl, una penuria de lotjaments estructurala
Pendent que las susfàcias de burèus se multiplican, la situacion del lotjament se degrada.
A Montpelhièr :
- prèp de 75 % dels abitants son eligibles al lotjament social,
- mas la produccion de lotjaments nòus es en casuda liura : environ 2 100 lotjaments construits en 2023, luènh dels objectius inicials de mai de 5 000 per an (Le Point).
La tension sul mercat locatiu es tala que la Metropòli a degut lançar un plan d’urgéncia lotjament de 100 milions d’èuros, reconeissent implicitament la revirada del modèl actual.
Aquesta situacion es pas accidentala. Resulta de causidas politicas e economicas ont lo foncièr es d’abord pensat coma una font de valor financièra, e non coma un supòrt del drech a l’abitat.
Promotors, foncièras e investissors : qual fabrica la vila ?
A Montpelhièr, la fabricacion de la vila repausa largament sus d'actors privats :
- de promotors locals coma FDI Promotion o M&A Promotion, fòrça presents sul territòri (FDI);
- de grops nacionals ligats als grands actors del BTP e de l’imobiliari, coma Sogeprom / Vinci Immobilier (Vinci Immobilier).
Aquestes actors se contentan pas de construire :
causisson los usatges, arbitran entre burèus e lotjaments, fixan de nivèls de prètz e influéncian durablament la morfologia urbana.
Dins un contèxte de raretat foncièra, lo lotjament abordable ven sovent mens rentable que :
- de burèus,
- de residéncias d’investiment,
- o de lotjaments destinats a de publics solvables.
La vila ven alara un supòrt d’investiment, plan mai qu’un espaci de vida.
Lo lotjament coma actiu financièr
A l’escala nacionala, aquesta logica es largament documentada. Coma o soslinha Le Monde, la financiarizacion de l’imobiliari condusís a produire de susfàcias (notadament de burèus) desconnectadas dels besonhs socials reals, tot en daissant perdurar la crisi del lotjament (Le Monde).
Lo lotjament ven :
- un plaçament,
- un produit de defiscalizacion,
- un actiu de valorizar.
Aqueste cambiament de paradigma a una consequéncia dirècta : abitar ven un privilègi condicionat a la solvabilitat, e non un drech garantit.
D’autres modèls existisson : sortir lo foncièr del mercat
De cara a aquesta logica, d'alternativas existisson — i comprés a Montpelhièr.
Dissociar lo sòl e lo bastit : lo Balh Real Solidari
Lo Balh Real Solidari (Bail Réel Solidaire - BRS) permet de separar la proprietat del terren d'aquesta del lotjament. Lo foncièr es detengut per un Organisme de Foncièr Solidari (OFS) de tòca non lucrativa, çò qu'empacha l'especulacion e manten los lotjaments abordables dins lo temps (BRS – Wikipédia).
Montpelhièr Metropòli s’es dotada d’un OFS local, associant actors publics e balhaires socials (Montpellier.fr).
Los comuns del lotjament : s’inspirar d’Elinor Ostrom
La politològa Elinor Ostrom a mostrat qu’existís una tresena via entre lo mercat e l’Estat :
aquesta dels comuns, de ressorsas geridas collectivament pels usatgièrs eles-meteisses (OpenEdition).
Aplicat al lotjament, aquò dona :
- de Community Land Trusts (CLT), ont lo foncièr es mes en fidúcia al servici d’una comunautat (Community Land Trust);
- de cooperativas d’abitants o de l’abitat participatiu, ont l’objectiu es d’abitar amassa puslèu que de maximizar una valor marcanda (Habitat participatif).
Aquestes modèls tractan lo lotjament coma un ben d’usage, pas coma un actiu especulatiu.
Un enjòc central de las municipalas de 2026
La question es pas doncas solament tecnica o urbanistica. Es prigondament politica.
A las municipalas de 2026, una question travèrsa totes los debats :
la vila deu èsser governada pels investissors o per sos abitants ?
Causir de produire de burèus puslèu que de lotjaments,
daissar lo foncièr seguir las logicas del mercat,
o al contrari renforçar las aisinas de mesa en comun del sòl,
aquò son de causidas politicas claras.
Votar a las municipalas, es tanben decidir se Montpelhièr demòra un produit financièr o redevient un luòc per abitar.